THE END

Abans d'escriure el llistat de conclusions finals sobre aquest viatge a la Índia, amb el qual don per finalitzat el blog (pel que respecta a la Índia), he de contar breument les dues darreres etapes del viatge.
Després de deixar Darjeeling vaig anar a Siliguri per agafar el tren cap a Varanasi. Vaig partir de Darjeeling dissabte horabaixa i vaig arribar a Varanasi dilluns horabaixa, gràcies a les 18 hores de retard del tren. Però bé, això és la Índia i tot és possible. A Varanasi vaig esser-hi fins el dissabte següent. Em vaig retrobar amb dos companys de viatge - de l'etapa d'Anantapur - i més envant amb més persones que he conegut viatjant. Coincidències o el que sigui, no ho sabria definir. Els dies a Varanasi els vaig ocupar voltant pels carrerons, comprant roba i regals, sopant amb amics, passejant pels ghats, observant gent estranya (n'hi ha molta), mirant com cremen els morts, etc. És un lloc on es respira pau, tranquil.litat i un aire enrarit que t'envolta i t'absorbeix.
Amb els dies comptats vaig anar a Agra a fer-me la foto més turística de la Índia: el Taj Mahal. Apart de ser hiper-turístic i molt car entrar-hi, el Taj Mahal és realment impressionant. Resulta gairebé impossible visitar-ho quan hi ha poca gent (per no dir ningú) perquè sempre està ple: jo vaig esser-hi a les 6 del matí i ja havien 200 persones esperant a l'entrada. Aquesta realment és una visita que puc borrar de la llista: val la pena, sense cap dubte, però no caldrà repetir.
I d'Agra cap a Delhi ja per agafar l'avió de tornada. Entre i entre, algunes compres que van duplicar el pes de la meva motxilla. I fins aquí aquesta vegada a la Índia. Segur que repetiré.
Conclusions finals:
1. Guanya Pepsi
2. A la Índia, tot és possible.
3. Evitar polos a tota costa.
4. Trepitjar una merda de vaca NO és bona sort, és simplement qüestió de temps.
5. NO contestis a la pregunta: "què vols pagar per això?" És una pregunta trampa. Limita't a somriure.
6. "Si senyor/a" + cara de poker = no tenc ni puta idea de què vols. Et portaré el que me sembli bé a mi.
7. Pregunta preferida per establir conversació: "de quin pais? d'on ets?"
8. Homes caminant de la mà NO son necessàriament gais. No pot haver-hi tants.
9. Moure el coll d'esquerra a dreta NO és un exercici pel coll. Si és que SI, ho fan; si és que NO, ho fan; si no saben, ho fan.

Before writing my list of final conclusions about the trip, with which I shall consider the blog (the India trip section) finished, I will briefly talk about the last two stages of the trip.
After leaving Darjeeling I went to Siliguri to take a train to Varanasi. I left Darjeeling on Saturday afternoon and arrived Varanasi on Monday afternoon, courtesy of the 18 hour delay on the train. But this is India, and everything is possible. I stayed in Varanasi until the following Saturday. I met with two friends from the days in Anantapur and later on with other people that I'd met at different stages. Coincidences or whatever, hard to define. My days in Varanasi were spent walking around the narrow streets, purchasing clothes and presents, lunching and dining with friends, strolling up and down the ghats, people watching, observing the cremations, etc. It's a place of peace and calm; it has a strange atmosphere that surrounds you and absorbs you.
With the days numbered I headed to Agra to take the most typical tourist photo in India: the Taj Mahal. Apart from being hyper-touristy and very expensive, the Taj Mahal is certainly impressive. It's virtually impossible to see it with few people, as it's always full: I was there at 6am and there were about 200 other people in front of me waiting. This is one of those visits that can be ticked off the list: absolutely worth going, no question about it, but no need to see it again.
And from Agra to Delhi to take the plane back home. In the process I did some shopping that doubled the weight of my now-torn backpack. And so this is all that I could manage this time in India. I'm sure there'll be a next time.

Conclusions:
1. Pepsi wins.
2. In India, everything is possible.
3. Avoid ice-lollies, at all cost.
4. Stepping on cow-shit is NOT good luck, it's just a question of time.
5. Do NOT answer the question: "how much do you want to pay?" It's a trick question...just smile.
6. "Yes sir/madam" + puzzled face = I have NO clue what you want. So I'll bring whatever I want.
7. Favourite ice-breaker: "which country? you're from?"
8. Pairs of men holding hands and NOT necessarily gay. There just can't be that many.
9. Wobbling of the head from left to right is NOT some kind of neck exercise. If the answer is YES, they do it; if the answer is NO, they do it; if they DON'T know, they do it.